Apunts de Linux

És un emulador de terminal basat en la GPU, molt ràpid i que permet molta configuració. Així és defineix KITTY . S'ha de configurar en un fitxer des de zero. D'ací les seves particularitats. Doncs, per modificar la font (lletra) que utilitza es pot fer en aquest fitxer, o bé, fer servir la mateixa terminal amb aquesta línia de comandament $ kitten choose-fonts    Ens apareix aquest quadre de dialeg i amb les fletxes escollirem la font. Seguirem les instruccions , Enter, i ja estarà fet.

Per instaŀlar la zram en Loc-OS haurem de seguir les passes que ens diu el seu creador Nico. Copiarem el fitxer zram d'on és a un nou destí utilitzant la terminal $ sudo cp /usr/local/bin/zram /etc/init.d/zram Un cop fet actualitzarem amb el següent comandament $ sudo update-rc.d zram defaults Si veiem que no ens acaba d'agradar la quantitat de zram afegida sempre ho podrem variar anan al fitxer en qüestió i modificar el percentatge al nostre gust amb la linia de comandament $ sudo nano /etc/init.d/zram Modifcarem aquesta linia al percentage desitjat. Ctrl+O, Enter i Ctrl+X.

4.4 Afegir una impressora . Utilitzarem CUPS (Common UNIX Printing System) per configurar la impressió. La majoria de les impressores modernes són compatibles amb Debian, però assegureu-vos que la vostra impressora sigui compatible abans de comprar-ne una. Assegureu-vos que les tasses estiguin instal·lades $ apt install cups Activa i inicia CUPS $ systemctl start cups  $ systemctl enable cups Obriu un navegador web i aneu a la interfície web de CUPS a http://localhost:631/ .  És possible que hàgiu d'autenticar-vos com a root: feu clic a la pestanya "Administració" i, a continuació, feu clic a "Afegeix una impressora". És possible que se us demani que introduïu la vostra contrasenya d'arrel. Seguiu les instruccions a la pantalla per afegir la vostra impressora. Si la vostra impressora està connectada localment mitjançant USB, s'hauria de detectar automàticament. Si la vostra impressora està a la xarxa, haureu d'especificar la seva adreça IP o ...

4.3 Navegació web . L'acceleració de maquinari i els complements són importants en la navegació web perquè milloren la funcionalitat i el rendiment. 4.3.1 Afegiu acceleració GPU al Firefox Nota: aquests passos faran que Firefox utilitzi l'acceleració GPU per renderitzar pàgines web i vídeos. Això hauria de donar lloc a un menor ús de la CPU i un desplaçament més suau. És possible que l'acceleració de la GPU no sigui compatible amb la vostra targeta gràfica i que no ofereixi una millora notable en el maquinari antic. La millor manera d'activar l'acceleració de maquinari al Firefox és establir aquestes marques a continuació a  about:config media.ffmpeg.vaapi.enabled true media.ffvpx.enabled false Establir la variable d'entorn necessària: Per a X11: gfx.x11-egl.force- activat veritable Reiniciar Firefox. Per a Wayland: NOTA: pot ser que aquesta no sigui una solució òptima. Si us plau mireu més a baix: viewtopic.php?p=790303#p790303 Escrivi...

4.2.8 Arreglar els plasmoides que no funcionen al KDE . En una instal·lació nova, el KDE pot queixar-se d'un fitxer que falta en afegir alguns plasmoides. Per evitar-ho, executeu l'ordre següent (com a root): $ apt install qml-module-qtquick-xmllistmodel 4.2.9 Ús d'altaveus Bluetooth amb PulseAudio Per reproduir música per Bluetooth amb PulseAudio, necessiteu el mòdul Bluetooth per al servidor de so PulseAudio: $ apt install pulseaudio-module-bluetooth  

4.2.6 Millora la durada de la bateria del teu portàtil. Això és molt senzill. TLP tindrà una bona configuració predeterminada, de manera que no calgui cap ajustament. Si ja teniu instal·lades les eines del mode portàtil, el TLP entrarà en conflicte amb ell, de manera que no heu de tenir tots dos instal·lats al mateix temps. Executeu l'ordre següent per eliminar les eines del mode portàtil si s'instal·len i instal·leu TLP: $ apt remove laptop-mode-tools && apt install tlp tlp-rdw L'ordre següent us permet veure la informació del sistema i l'estat de tlp $ tlp-stat -s O simplement utilitzeu les eines del mode portàtil: $ apt install laptop-mode-tools Si teniu un ThinkPad, és possible que vulgueu utilitzar TLP amb llindars de càrrega de la bateria. Llegeix això: http://forums.debian.net/viewtopic.php?f=16&t=140768 KDE permet configurar els llindars de càrrega de la bateria directament a la configuració del sistema si el vostre maquinari ho permet. ...

4.2.5 Representació de la font . Una de les primeres coses que faig és modificar la representació de la font. Primer instal·larem la font liberation. Són mètricament idèntics als tipus de lletra de Microsoft, de manera que haurien de donar el mateix resultat. $ apt install fonts-liberation2 Si també voleu instal·lar els tipus de lletra de Microsoft, podeu instal·lar-los amb: $ apt install ttf-mscorefonts-installer Si esteu executant KDE, podeu introduir la configuració del sistema al menú --> Fonts i després experimentar amb la configuració. He activat la representació de subpíxels, Tipus: RGB i Hinting: Complet. A continuació, reinicieu l'ordinador. És possible que vulgueu experimentar amb aquesta configuració per trobar la vostra configuració òptima. Els tipus de lletra del GNOME també es poden ajustar a la GUI. Si no esteu executant un entorn d'escriptori amb opcions GUI, podeu utilitzar l'ordre següent: $ dpkg-reconfigure fontconfig fontconfig-con...

4.2.3 Optimització de SSD . Afegiu noatime: si feu servir un SSD, hi ha algunes coses per optimitzar el rendiment: $ nano /etc/fstab A continuació, afegiu el paràmetre noatime com a l'exemple següent per reduir les escriptures de disc. Noatime és una mica (probablement no es nota) més ràpid que el relatime. /dev/mapper/debian--thinkpad--vg-root / ext4 errors=remount-ro,noatime 0 1 (De vegades es recomana l'opció de descartar, però no és necessària si teniu prou espai lliure. L'opció de descartar també té inconvenients pel que fa a la criptografia.) Desa i surt. 4.2.4 Habilita TRIM Fstrim s'utilitza en un sistema de fitxers muntat per descartar/retallar els blocs que el sistema de fitxers no utilitza. $ systemctl enable fstrim.timer  $ systemctl start fstrim.timer Comproveu que el temporitzador estigui habilitat: $ systemctl list-timers --all Ara el vostre sistema hauria de RETALL A R tots els sistemes de fitxers muntats una vegada a la setmana. Més optimitza...

4.2 Diversos retocs. A continuació es mostren alguns ajustaments habituals que us poden resultar útils. 4.2.1 Afegir més usuaris Si diversos usuaris utilitzaran el mateix ordinador, és molt recomanable crear comptes d'usuari separats. Aleshores, cada usuari pot compartir el mateix ordinador sense problemes amb una personalització diferent. Podeu afegir un nou usuari al KDE a Configuració del sistema → Gestionar usuaris → Afegeix usuari. Per descomptat, també és possible crear un nou compte d'usuari des de la línia d'ordres amb la sintaxi següent: adduser nameofuser. Emet l'ordre següent per afegir hallvor com a usuari: $ adduser hallvor A continuació, se us demanarà que introduïu el nom, la contrasenya, etc. Si voleu suprimir aquest usuari completament, només cal que escriviu (com a root) $ deluser --remove-home hallvor 4.2.2 Afegir un usuari a sudo Si establiu una contrasenya root durant la instal·lació i encara voleu utilitzar sudo, podeu afegir-vos a sudo fen...

4.1.5 Aplicacions en contenidors. Flatpaks, Appimages i Snaps i són aplicacions en contenidors, la qual cosa significa que s'agrupen amb totes les dependències, biblioteques i entorns d'execució necessaris per executar l'aplicació. Això ajuda a evitar problemes de compatibilitat i conflictes amb les biblioteques del sistema. La compensació és un major ús d'espai en disc, un ús més elevat de CPU i RAM i un programari menys provat. Per aquests motius, suggereixo utilitzar-los només com a últim recurs. AppImages Configurar i utilitzar AppImages és molt senzill. Només cal que baixeu l'AppImage, feu-lo executable i feu-hi clic. Obteniu AppImages aquí: https://www.appimagehub.com/ Un cop hàgiu descarregat una AppImage, feu-la executable amb chmod, per exemple $ chmod +x Firefox.AppImage I està llest per utilitzar. Flatpacks S sudo apt install flatpak Els usuaris de Gnome poden instal·lar suport flatpak amb un connector $ sudo apt install gnome-software-pl...

4.1.4 Instal·lar aplicacions addicionals. No cal cap gestor de paquets per instal·lar aplicacions. Podeu cercar i instal·lar aplicacions fàcilment amb apt. $ apt search nameofpackage Aleshores $ apt install nameofpackage Per veure alternatives de GNU/Linux per a aplicacions de Windows, vegeu aquí: https://www.linuxalt.com/ També podeu instal·lar gestors de paquets com Discover (KDE) o Synaptic, si encara no estan instal·lats. 4.1.5 Paquets de fora del repositori Una paraula de precaució. Mai instal·leu paquets de distribucions com Ubuntu o els seus PPA. No instal·leu mai paquets de Debian Testing o Debian Sid. Probablement acabareu trencant la vostra instal·lació: https://wiki.debian.org/DontBreakDebian Si necessiteu programari més recent, feu servir backports (però tingueu en compte que això no està tan ben provat com el programari del repositori) : https://backports.debian.org/Instructions/ Si no es troba als backports, podeu provar aplicacions en contenidors. Si encara ...

4.1.3 Gràfics. Les GPU Intel no necessiten cap complement per funcionar, però Nvidia i AMD/ATI poden necessitar algun microprogramari addicional. És possible que ja estigui instal·lat automàticament al vostre ordinador durant la instal·lació. NVIDIA Per suportar la sèrie GeForce 600 i les GPU més noves (dispositius compatibles). Per als dispositius més antics, heu d'utilitzar nouveau, que ja hauria d'estar instal·lat i en ús. S apt install linux-headers-amd64 && apt install nvidia-driver firmware-misc-nonfree https://wiki.debian.org/NvidiaGraphicsD ... ookworm.22 AMD/ATI AMD/ATI és generalment més fàcil de tractar que Nvidia. Si us plau llegiu això: https://wiki.debian.org/AtiHowTo

4.1.2 Instal·lació automàtica del microprogramari . El microprogramari s'ha de carregar automàticament per al vostre sistema, però si sospiteu que falta alguna cosa quan executeu $ dmesg | grep -i firmware Podeu provar el paquet isenkram-cli en cas d'errors: $ apt install isenkram-cli A continuació, executeu-lo com a root o sudo $ isenkram-autoinstall-firmware

4. Després de la instal·lació . No copieu ni enganxeu a cegues les ordres següents. Probablement és una bona idea pensar-ho dues vegades. Les ordres es divideixen en dues categories: $ significa que l'ordre s'ha d'emetre com a usuari normal # significa que l'ordre s'ha d'emetre com a root o amb sudo. (Si heu creat una contrasenya d'arrel durant la instal·lació, sudo no funcionarà de manera immediata.) Passeu del vostre usuari habitual a root amb su -: $ su - Canvieu d'usuari root a usuari normal amb su - nom d'usuari, per exemple #  su - hallvor  . O simplement escriviu "exit" o Ctrl-D. 4.1 Obtenció d'un sistema funcional La font principal de programari de Debian està determinada per sources.list. És un fitxer de configuració que determina què i des d'on es pot obtenir el programari. S'ha d'incloure un microprogramari no gratuït per al vostre maquinari quan sigui necessari, de manera que és possible que no siguin ...

#1   Publicació   per  Hallvor  »2023-09-02 11:21 1. Per a qui és això? Aquesta guia està pensada principalment per a principiants, tot i que suposa una certa familiaritat bàsica amb GNU/Linux. No necessiteu experiència prèvia amb Debian per seguir-lo. A més, aquesta guia inclou consells valuosos per als usuaris més experimentats que volen configurar ràpidament un entorn d'escriptori funcional. El meu objectiu és que cada pas beneficiï la majoria d'usuaris del públic a qui va destinat. Tingueu en compte que aquesta guia està dissenyada per a Debian bookworm i pot ser que no sigui compatible amb altres versions de Debian. 2. Avantatges i inconvenients de Debian Debian és un sistema operatiu excepcional, encara que no exempt de compensacions. Avantatges 1. Debian és la segona distribució supervivent més antiga, amb una base de desenvolupadors sòlida, que garanteix suport i millores constants. 2. Debian Admet tots els entorns d'escriptori principals,...

Tot i que no sembli necessari sempre és d'utilitat tenir-ne un funcionant. Els que conec son ufw i firewalld . Segons estem en un sistema amb systemd o sense haurem de fer el següent: Systemd Faré servir els comandaments de Debian. Primer instal·larem el firewall en el sistema sent superusuari ( root ) $ sudo apt install firewalld Comprovarem que estigui actiu. Si no ho està, l'activarem $ systemctl status firewalld  $ systemctl start firewalld Si volem (que si volem) que quedi activat de forma permanent haurem d'escriure el següent $ sudo systemctl enable firewalld Openrc En aquest cas utilitzo els comandaments d'Artix, que són els mateixos d'Archlinux. També com a root . Per aquest fi les ordres i la posició dels objectes i accions varien. I en el mateix ordre que en l'anterior init escriurem $ sudo pacman -S firewalld-openrc $ rc-service firewalld status $ rc-service firewalld start $ rc-update add firewalld

Generalment quan particionem i instal·lem un sistema o distribució linuxera, aquesta munta totes les particions en la pròpia instal·lació. Això està fet pel cas concret d'Artix que no munta aquesta partició amb Calamares (és un marc d'instal·lació) Per veure si està o no, escriurem a la linia de comandaments $ swapon --show i si està funcionant $ free -h   Mirarem quines particions existeixen en el sistema $ sudo blkid   Copiarem la numeració del UUID marcada que es la que no té nom o marca swap. I mirarem quines tenim muntades $ cat /etc/fstab I abans de modificar el fitxer per afegir la UUID copiada, farem una copia de seguretat del mateix. Procedirem de la següent manera (podeu afegir el sufix que més us agradi) $ sudo cp /etc/fstab /etc/fstab_ANT(BAK) Un cop fet obrim el fitxer i el modifiquem així $ sudo nano /etc/fstab   Veurem que no tenim la swap muntada. Haurem d'escriure UUID= i afegir la numeració copiada anteriorment i copiar la resta com està a la imatge s...

La swappiness és el valor de transferència del sistema en llegir i enviar dades cap a la swap. Per defecte acostuma a venir en una valor de 60. La swappiness va de 0 a 100. Si tenim un disc sòlid com SSD o nvm2, per preservar la seva eficàcia i durada és convenient rebaixar aquest valor a uns valors entre 10 i 20 . Generalment es recomana 10, però cadascú escull el creu més adient. Si poséssim 0 la desactivaríem. Per saber el valor que tenim escriurem el següent a la terminal $ cat /proc/sys/vm/swappiness   A mi em surt 10 perquè ja l'he modificat. a vosaltres us sortirà 60. Per modificar el número de la swappiness de forma permanent haurem de modificar el fitxer següent amb l'editor nano $ sudo nano /etc/sysctl.d/99-swappiness.conf   I haurem d'escriure la línia que es veu a la imatge: vm.swappiness = 10 . Ctrl+O; Enter; Ctrl+X. Aleshores per consultar quin valor tenim ho sabrem amb aquesta línia de comandament $ sudo sysctl vm.swappiness   Hi ha altre f...

Anem a iniciar a instal·lar un sistema o distribució de linux en el nostre maquinari. Per això ens farà falta particionar la nostre unitat d'emmagatzemament (disc dur, disc sòlid o nvme2 o altre) on volem ubicar-lo. Com a norma ho particionarem prèviament amb gparted i després durant la instal·lació del sistema anirem muntant les particions fetes. L'estructura que crearem serà la següent: 1- /boot/efi  mida: 512 MB sistema: fat32  etiqueta: boot-efi 2- /      mida: 40960 MB  sistema: ext4    etiqueta: root 3- /tmp   mida: 5120MB    sistema: ext4     etiqueta: tmp 4- /swap  mida: 4096 MB  sistema: linux-swap   etiqueta: swap 5- /home  mida: la resta   sistema: ext4     etiqueta: home Per a tal fi utilitzarem el programa Gparted .  Iniciarem el programa, posarem la nostra clau de root i accedirem al disc que vulguem particionar. Crearem una nova taula de particions, que ens esborrarà tot el disc i ens ho deixarà preparat per començar a particionar. Escollirem l...